Si hi ha discos estiuencs, "Jo faig rànquings, tu poemes" entra de ple dins aquesta categoria. El nou treball de Ran Ran Ran és un cant a les coses boniques que ens passen quan la llum del sol presideix les nostres vides, quan els dies s'allarguen i el temps s'atura. Un paradís de mandra i beatitud on Ferran Baucells es mou sigil·lós, com un fantasma, amb la seva ploma mestra, còmode sobre la producció lluminosa que signa Arnau Vallvé (Manel).
Un disc que és també un cant a nostàlgies diverses, començant pels ordinadors de 8 bits com el mític "AMSTRAD". És l'espurna que encén una cançó de retrobament, on uns vells amics es transporten aquell estiu dels vuitanta que havien compartit intensament.