“Adéu, germans, adéu, l’hereu se’n va…”

Després de construir el seu primer àlbum amb retalls de tres demos primigènies (“Més brots”, “Tot OK stop” i “L’Encyclopèdie”), ara Ran Ran Ran presenta per fi un recull de temes completament inèdits. El nou disc “L’hereu”, enregistrat i produït per Arnau Vallvé (Manel), conté 13 cançons que constitueixen una sola història, un relat que s’obre i es tanca en si mateix.

L’hereu de la nostra història és quotidià i alhora extraordinari. És aquell personatge que tots hem volgut ser en alguna ocasió. I alhora, aquell que maleïm quan ens trobem en la seva pell. És el que fuig i el que s’enyora. Un bon minyó i també un proscrit. El que ha de dir adéu, el que voldria tornar i el que descobreix que res no és el mateix quan tornes.

Cada etapa d’aquest viatge és una cançó. “Ee ja nai ka” és un cant a l’amor però també el presagi de l’escapada. L’hereu s’amaga en coves i navega amb vaixells, somnia paisatges impossibles (“Unicorns a l’Àrtic”) i veu com se li desperta la nostàlgia. “Homecoming song” i el primer senzill, “I un vers”, marquen la tornada i el sotrac de la realitat: “Un somni inventat no és més que un somni inventat”. Un cop assumit això, tot seran noves fugides endavant.

Amb aquest nou projecte, Ran Ran Ran es manté fidel a la seva fórmula, un so cru i frenètic, amb la guitarra elèctrica i la percussió com a principals protagonistes. La veu serena de Ferran Baucells en contrapunt amb els redobles histriònics de Jordi Farreras, units tots dos per una connexió magnètica, quasi umbilical. El color del disc també es beneficia pels cors de Martina Borrut (Mad’zelle), a més de tota una colla d’amics col·laboradors.

Publicat poc més d’un any després que el primer disc, “L’hereu” és la resposta urgent de Ran Ran Ran per seguir viatjant per tot el país i més enllà amb les seves cançons. Després de tocar a tot arreu l’any 2016, des de botigues de discos fins a petites sales o festivals com Primavera Sound, Embassa’t o Era, ara l’objectiu és no parar i que les noves cançons, com l’hereu, viatgin fins als llocs més insospitats.

“I el disc va girant…”