Per a El Petit de Cal Eril l'últim disc que publica és la seva millor obra. Ja va ser així amb "La figura del buit" (BankRobber, 2013), i així és amb "La força". L'àlbum surt a la venda en format digital i triple físic: disc, vinil i casset. "És exitant fer coses diferents", avisa El Petit de Cal Eril. I és que per al cinquè disc ha canviat el procés de creació: primer van néixer les cançons, i a partir d'aquí va buscar "la manta que les tapava", és a dir, el títol i el concepte del treball. Però a Joan Pons no li agrada tenir mètode, així que intenta no repetir-se mai. Ara bé, "sempre tens el punt en comú, que ets tu", assumeix. Aquesta vegada ha tingut Jordi Matas (Seward, Ferran Palau) a la producció, i malgrat l'austeritat del disc les cançons estan més embolcallades. L'àlbum es pot equiparar amb una història, i cadascuna de les cançons com capítols: "La primera part et va donant pistes i la segona et dóna conceptes més clars".