Per respondre grans preguntes n'hi ha prou, a vegades, amb una cançó. Amb un sentit gairebé religiós, El Petit de Cal Eril furga el moll de l'os de les emocions més íntimament humanes i se'n surt amb l'equilibri just de nostàlgia i optimisme, de serenitat i d'esperança. El nou disc, "Vol i dol", parla del que teníem i del que vindrà, de la distància entre caure i aixecar-se, dels trampolins que ens ajuden a enlairar-nos. D'afrontar la mort i d'aprendre a renéixer. De mirar al més enllà sense moure els peus de terra. I de l'amor.
Amb el nou disc, El Petit de Cal Eril ens dóna la raó i ens sorprèn. Dóna la raó a tots els qui vam aplaudir-lo amb l'anterior, "I les sargantanes al sol", una glopada d'aire fresc a l'escena musical que va rebre l'elogi unànime de crítica i públic, va sonar als principals festivals del país i va ser elevat per El Periódico com el millor disc publicat a Espanya l'any 2009. "Vol i dol" confirma i supera aquelles expectatives.
Però alhora ens sorprèn, i molt. Joan Pons ha defugit els guions previsibles i es revela com un compositor més profund. Defuig la ironia i no té por de buscar un sentit a allò que viu en primera persona. L'alegria infantil d'ahir és ara nostàlgia i pèrdua. La pèrdua implica dol. I aquest dol és necessari per emprendre de nou el vol i, amb l'embranzida de l'amor, tornar a començar el cicle. La sensibilitat amb què ens fa partíceps de tot el procés és conmovedora.
En aquest viatge, Joan Pons està ben acompanyat pels habituals David Paco, Lluís Rueda i Càndid Coll, valors fixes en l'alineació del Petit de Cal Eril. Aquest és, més que mai, un disc concebut en banda. Però també ha convidat uns quants amics a posar el seu gra de sorra, entre ells Roger Mas, Mau Boada (Les Aus) i Joan Colomo. Tots ells aporten pinzellades de color a aquest puzzle de folk cru i psicodèlia, amb algun estirabot que deixa intuir d'on vénen, musicalment, els membres del grup. A més de les cançons pròpies, completen el repertori dues "Decapitacions" de Pere Quart.
Ens atreviríem a fer el paral•lelisme entre "Vol i dol" i el procés científic per descobrir l'anomenada partícula de déu, allò més petit i alhora infinit que hi ha a l'univers. Sí, a través de les cançons també es poden respondre grans preguntes. I curar les ferides. I exhaltar l'amor. Aquest disc és un bon abric davant el nihilisme i el fast food imperants. I a tots ens tocarà de prop alguna vegada.