Jaume Pla –podríem dir Mazoni, però diem Jaume Pla– és un artista que es despulla una mica més a cada disc. Si l'anterior, "Carn, os i tot inclòs" (Bankrobber, 2017) era espartà en les formes, aquest flamant "Desig imbècil" aporta doble dosi de sinceritat, aquesta vegada a través de l'energia del rock. Actitud a raig i textos viscerals, sense domesticar, tot amb una bona dosi de mala llet. Per Jaume Pla cada intent és un penya-segat. Per Jaume Pla no hi ha zona de confort. Somiatruites. Nevera buida. Que cau, cau, cau i s'aixeca. És una brúixola erràtica. I just quan la bola de billar amb el símbol d'infinit acaba d'entrar al forat negre, es posa davant del mirall i hi descobreix algú que el mira als ulls i el perdona.
Una interpretació sentida on cada una de les notes reviu el missatge d'aquestes peces que 40 anys més tard continua vigent.