Després de consolidar-se com un dels grans noms de l'escena pop a Catalunya, Mazoni sorprèn tornant als seus orígens amb un disc íntegrament en anglès i de marcat caràcter vitalista i noctàmbul. A més, ho fa sota la producció de Brendan Lynch, mà dreta d'artistes com Paul Weller o Primal Scream. I amb una col·laboració vocal de luxe: Núria Graham. El resultat: un disc per escoltar a volum alt i que convida a deixar-se endur.
Aquest nou "7 songs for an endless night" fa referència directa a una perla de joventut de Mazoni, aquell "7 songs for a sleepless night" que li va valdre elogis de la crítica l'any 2003. Més d'una dècada després, Jaume Pla sorprèn buscant el revers de la moneda. Aquesta vegada la nit es tenyeix d'electricitat i esperit lúdic. Perquè aquestes set cançons estan fetes per ballar, per saltar i per cridar.
Cadascuna d'aquestes cançons per a una nit inacabable parteix d'un model estètic diferent. Enregistrades en llargues sessions nocturnes i amb marge per captar la màgia del moment, en el gruix dels temes s'imposa el groove i la intensitat ("Man in the shadows", "Quicksands"), però sense renunciar segons convingui a les melodies (la lluminosa "Never push a sailor", cantada per Núria Graham), a la velocitat ("Dead singers") o al crit estripat ("Pull up the roots"). Entren en joc sintetitzadors analògics i cors femenins. I tot el conjunt garanteix un efecte estroboscòpic en l'oient, que esdevé immediatament còmplice de la banda en aquest viatge a la nit que no acaba mai.
Amb aquesta nova aventura, Mazoni tanca un cercle que va obrir amb la seva anterior banda, Holland Park, i especialment amb el seu primer i enigmàtic disc, "7 songs for a sleepless night". I fa un gir sorprenent en una carrera musical que ha donat moments àlgids en l'escena del pop-rock independent català amb cançons ja mítiques com "Eufòria", "No tinc temps", "La promesa" o "Per primer cop".