El segon àlbum del trio d'Osona, "On és la màgia?", suposa un gir copernicà pràcticament en tots els sentits. Una obra inequívocament valenta, indubtablement valuosa i radicalment diferent del que, molt probablement, esperava la immensa majoria dels seus, fins ara fidels, seguidors.
La Iaia de regust folk i amable es transforma en el primer power-trio de la història del rock català i ens ofereix una arriscada barreja de cançons de temàtica onírica i, per tant, menys explícita. Embolicades en un nou so electrònic, internacional i tremendament compacte, busquen la transcendència a través del risc premeditat, el criteri artístic, la llibertat interpretativa i una notable manca de concessions a la galeria.
Certament, el disc aconsegueix allò que es proposa: trencar previsions; fugir de la comoditat acústica avorrida i configurar una obra ambiciosa que conquisti la complicitat i el compromís de l'oient. I tot això a través d'un so genuí, contemporani, que no comparteix cap altre artista de la seva generació i, així i tot, perfectament identificable, propi.