Podríem dir que La Iaia és un trio osonenc d'indie-folk, liderat per Ernest Crusats i secundat per dos joves –però ja madurs– músics de suport, Jordi Casadesús i Jordi Torrents. Podríem dir també que des de la natural simplicitat dels seus temes i quotidianitat de la seva poètica, aporten aire fresc a l'emergent escenari pop català dels darrers anys. I podríem continuar dient totes les cosetes que, sense deixar de ser òbvies i parcialment certes, no aporten una visió prou precisa del que La Iaia és. En un país com el nostre, cofoi d'un pop massa sovint centrat en l'aparença, en la modernitat com a fi, en la repetició més o menys ocurrent d'un mateix tema, és molt gratificant que, per fi!, hi hagi un grup com La Iaia, que cerqui el que realment importa a la música popular: fer bones cançons i fer-les sonar bé.
L'art creatiu d'Ernest Crusats i l'extraordinari talent de Casadesús i Torrents alenen la saviesa de Paco Loco per fer de “Les ratlles del banyador” (Música Global, 2011) un excel·lent recull de cançons. Un inusual, brillant exercici de trobada entre composició, execució o producció. No et matis buscant referents a la seva música ni col·locant estúpides etiquetes de gènere: La Iaia només sona com La Iaia. I quan un grup aconsegueix això, i de retruc, enfila un llarg reguitzell de cançons taral·lejables, és que estem viatjant al cor del pop.
A l'última peça de l'àlbum l'Ernest ens canta “jo no sé fer cançons”. Aquesta és l'única mentida d'un disc on tot, tot!, és cert. Jo també vull ser la seva iaia.