El seu bressol va ser els Estats Units, però fa un any es va instal·lar a Cardona i en pocs mesos va facturar el seu primer disc en català, "Repte" (Chesapik), que pren el relleu de "36 Weeks" (1998), "Battleship" (1999) i "Happy nothing" (2002). Paul Fuster no és un cantautor a l'ús. El fill del famós cardiòleg Valentí Fuster es dedicava a construir bicicletes per encàrrec a Brooklyn abans que li sorgissin lletres del tipus "els ventricles del teu cor esquitxen sang i tot es mou" ('Guapa pocasolta'). "Per collons he après coses del cor. I aquesta estrofa és una picada d'ullet al meu pare", admet.
«Es tracta d'una cançó d'amor humorística -afegeix- en què dic, 'ei, no és el bistec, la teva carn ni el teu cul el que m'atreuen, són les teves entranyes'». Fuster ja feia folk molt abans que causés furor a Catalunya. I amb la seva guitarra metàl·lica feta per ell mateix ("amb la xapa de la rentadora" que tenia a Nova York" i el pal extret d'una estaca"), exhibeix a "Repte" un peculiar imaginari i una atmosfera que atrapa.