L'àridmètric és el primer treball instrumental de Triulet, un grup que s'inscriu dins la tradició del rock, però que també beu d'altres fonts musicals, com ara la música contemporània i la poesia.
Els arpegis dels instruments (bateria, baix, guitarra) diuen les melodies, i alhora configuren les bases. Algun piano o altres guitarres apareixen en aquest conjunt de cants per acabar de definir-ne el to: àrid, cru i fosc; mètric, ballarí i juganer. I és que l'àridmètric és orgànic i gens abstracte. Gèlid i diürn, s'allunya dels formalismes, i rere una aparença obscura, va a la recerca de lluminositat.
La música de l'àridmètric dóna les eines des de les quals Triulet inicia el diàleg amb la poesia (amb E. Casasses a Tira-li l'alè, Discmedi 2012, i amb G. Horta a la Balada, Discmedi 2013) i que actualment segueix desenvolupant amb la dansa (amb Deborah Torres a Suliloqui, 2014).