Pop juganer, preciosista i emocional, el segon disc de Júlia Colom ens convida a un viatge intimista al voltant de la identitat, el futur i el dubte com a força creativa. La idea de paradís com l'ideal que perseguim, qui apuntem ser, però també com un jardí meravellós, el paisatge que anomenem casa. Un paisatge que Colom ens ensenya amb una sonoritat que supera les fronteres del pop, l'electrònica i el folk, amb unes lletres tan sinceres com crues, plenes d'imatges de natura i símbols onírics que ens traslladen al món de la cantautora.