“Seria ideal voler ser normal”. Però Magalí Datzira, per sort de tots, no ho acaba de ser. Es mou com peix a l’aigua en l’anormalitat d’escriure unes cançons que són trossets de vida, peces estripades d’un dietari, reflexions que tan aviat toquen de peus a terra com s’enlairen cap als núvols. Totes les dissonàncies entre allò terrenal i espiritual flueixen en la seva música, en el seu excepcional segon àlbum “La salut i la bellesa”.

Posem-hi context: Magalí Datzira és una jove contrabaixista, cantant i compositora barcelonina. Amb llarga experiència als escenaris (ha actuat amb Andrea Motis, Rita Payés, Christina Rosenvinge…), la seva proposta personal parteix del jazz però esdevé transversal. Beu d’un ampli ventall d’influències que va del funk al pop electrònic, dels sons més intimistes i mediterranis als ritmes urbans. Un univers musical que cristal·litza de ple en sumar-hi una veu lírica urgent i contemporània. 

Després de presentar el seu primer disc en solitari, “Des de la cuina” (2023), ara retorna amb “La salut i la bellesa”. Un àlbum on, des de l’experiència més íntima, la Magalí parla de buidar-se per reomplir-se. Parla de tristesa. De paranoies i d’abismes quotidians. Parla dels diferents estadis de l’amor. Però sobretot, de cuidar, de cuidar-se i de ser cuidada. I de l’amistat com a clau de volta vital en aquest món ultraconnectat. Ella diu que és un disc de color blau, del blau del Mediterrani: un blau càlid, valgui l’oxímoron.

En aquesta nova aventura, Magalí Datzira està acompanyada per Vernat (guitarres i cors), David Gimeno (bateria), Toni Mora (piano i teclats) i Iscle Datzira (saxos). El disc, enregistrat pràcticament en viu a l’estudi de muntanya Casafont, inclou també cameos vocals de Mr. J. Medeiros (“La salut i la bellesa”) i Marco Castello (“Merèixer”) i diversos temes interpretats sobre una base de cordes. Les mescles són d’Adrià Serrano i el màstering de Raphael Jonin, amb producció de la mateixa Magalí.