No hi ha gaire lloc per a l'optimisme a "Tecno Realista", el vuitè disc de Joan Colomo.
Un recull de melodies amables que contrasten amb un missatge incòmode i de vegades fins i tot desesperançador.
Entre la crònica i el diari personal, les cançons d'aquest disc parlen sobre la inèrcia gairebé suïcida d'un sistema que no importa la integritat física i psíquica de la majoria d'éssers vius que habiten al planeta. Colomo descriu una societat sense projectes de futur, embadalida per la nostàlgia, que viu en una espiral acceleracionista abocada al desastre, on l'única sortida sembla ser la darrera troballa tecnològica.
No exempt de contradiccions, "Tecno Realista" és un producte de consum que canta amb tendresa contra la societat de consum i el deliri extractivista que la sustenta.