Són 15 els aplaudits àlbums que avalen la sòlida trajectòria d'Eduard Iniesta. 13 formen part dels treballs d'estudi, un del directe "Eduard Iniesta al Palau" (2022) i un altre de la banda sonora del guardonat espectacle "Odissea" (2022-premi Butaca). Amb el disc "Andròmines" obté el Premi Enderrock al millor disc de l'any 2006, i l'any 2011 el Premi BarnaSants al millor concert. Igualment com a productor musical -per altres artistes- ha rebut reconeixements i distincions. Ara, després de més de vint-i-cinc anys de brillant carrera musical presenta "La Comunitat" (2024). Amb aquest majúscul 13è treball, el cantant, guitarrista, compositor i productor deixa clar que no tot està dit en el panorama del pop en català.
L'anterior àlbum d'estudi "Trajecte Animal", (2020), ratifica el rumb emprès per "White Hole/Forat Blanc" (2018), on s'arrisca a explorar altres territoris sonors. Tot i que no hi manquen referències a la world music, la música mediterrània, el folc, on ha esdevingut tot un referent; Iniesta hi pren certa distància per elaborar "La Comunitat" (2024). Aquí s'endinsa de ple en un pop ric i heterogeni farcit de matisos, textures, profunditat i d'evident qualitat. Sens dubte la recent creació el converteix en un nou referent també en aquest gènere.
Més que mai el prestigiós guitarrista confia i posa l'accent en les seves facultats vocals. D'elles es desprèn un precís fraseig i una també poc freqüent capacitat d'emocionar i transmetre de la que s'impregnen cadascuna de les 11 noves cançons.
Els residents d'un bloc d'habitatges d'una ciutat com Barcelona –podrien ser els de qualsevol altre gran nucli urbà- són els protagonistes de "La Comunitat". Cançons -amb l'aire místic propi dels grans creadors- que exploren i descriuen sentiments alhora que ens parlen de desig, tedi, solitud, incomprensió, incomunicació i, especialment de l'amor com a ancestral bàlsam també per als "mals" del nostre temps. És probable que molts ens reconeguem dins d'alguna d'aquestes vinyetes sonores.
Coescrites amb el seu germà Xavier Iniesta, musicades, arranjades i produïdes pel mateix Eduard i pel guanyador del Grammy Llatí 2021, Roger Rodés (Rosalía, Nathy Peluso, Shakira, Love of Lesbian...); i masteritzades pel cantant i guitarrista de Gossos Juanjo Muñoz a CatMastering.
La portada de "La Comunitat" havia de ser il·lustrada pel mític Francisco Ibáñez, lamentablement mort recentment. Les evocadores imatges que acompanyen l'àlbum són obra del cineasta Juan Millares, distingit amb diversos premis, nominat al Goya i exprofessor titular en la Facultad de Bellas Artes de la Universidad Complutense de Madrid. El dibuixant ha sabut reproduir a la perfecció l'amalgama d'emocions que conviuen a "La Comunitat".