Tres anys després d’editar l’split a 4 bandes A.K.A.B, els ADDENDA, a les acaballes del 2020, van decidir passar pels mandus de Xavi Escribano (EM Estudi), Vidal Soler (El Colmado) i Síctor Valdaña (Janowski Studios). Amb una il·lustració detalladíssima d’un lloc icònic, inspirada en gravats de Gustave Doré, la portada l’ha dissenyada David Güell.
Sense necessitat de posar cap crisi mundial com a excusa: el seu infamous i autoreivindicat tarannà ja ha fet que el deixessin aparcat fins ara, la tardor del 2021. Comença una bona època perquè els grups, els discos i el calés tornin a rodar!
La cosa habitual i senzilla haguera sigut que aquest power-trio destraler hagués seguit la seva línia ja identitària fastcorera, la que els havia caracteritzat després de gairebé 150 concerts a llocs compresos entre el triangle de Turquia, Portugal i Suècia, però no ha anat ben bé així del tot…
I doncs, comencen fent-nos evident que han ralentitzat la bateria incorporant-hi passatges instrumentals mig tempistes, però no per això no contundents. Ens ho demostren amb una trilogia d’obertura on s’aprecien múltiples guinyus a algunes de les seves influències i després segueixen amb "Gonbidapena" que —guardant distàncies— ens va venir al cap a Kuraia.
Per intentar deixar respirar aquest "ORÒDIC" hi insisteixen en això de tenir talls sense veu amb "Holertura" denotant again la possibilitat —o no— que podrien haver-se fet grans, però ni —sense madurar del tot— com narren a "Tou" ni tampoc havent crescut sense haver-se fet grans, envellit o amargat com també —o tampoc— ens ho deixen clar a mesura que el disc arriba a les acaballes amb "Immaculadament". Encara ens brinden un breu tastet arrelístic migminutesc. Acaben aquesta seva sisena entrega Addendera amb "Prestidigiació" probablement la cançó més taral·lejable i corejable que mai hagin fet.
En total, doncs, ens ofereixen 10 nous talls en 15 minuts i escaig, 6 dels quals en català, altres de no cantats i una altra cançó en euskera, com ja ens hi han habituat als seus darrers 4 treballs. Les lletres continuen tractant de reflexions al voltant de temes polítics i compromesos, i a "ÒRODIC" ens ho expliquen exemplificant l'arrogància dels doble pensants omnívors, històries de gira i fronteres, o l'altre cop també arrogància dels qui no es creuen alumnes, però que a l'hora es veuen a si mateixos com ideològicament avantatjats. Tanmateix, també n'hi ha d'altres més en clau d'humor, i qui hi vulgui parar atenció ho descobrirà.
Bona escolta i bon dia!