Cuinat a foc lent al llarg del 2022, "Fruit del Col·lapse" representa la culminació d'un procés creatiu que ha portat Junco i Mimbre a publicar el seu segon LP tres anys després del primer (Junco y Mimbre, 2020), sense desmerèixer el paradigmàtic EP "Or a la Llera" (2021). La creativitat no sempre apareix de manera constant a la vida artística de la majoria dels grups, però Maria Espinosa i els seus semblen no patir aquest mal i continuen component cançons d'alta factura a una velocitat vertiginosa en què continuen reinterpretant i reinventant per adaptar-se a les realitats canviants en què viuen. Tot i això, aquest frenesí comporta certs desgasts i conseqüències, i és que, tot i estar tocats per una inspiració innata per abordar noves possibilitats artístiques, Junco i Mimbre plega veles i han decidit que "Fruit del Col·lapse" sigui un acomiadament de la seva activitat musical. Com un sabor amarg d'aquella fruita que col·lapsa, però a la qual encara podem fer un darrer mos. Diuen que la maduresa és un grau que s'adquireix amb l'edat i, segurament, per això no esperem trobar-la en un tercer treball discogràfic que ha estat acte produït sota la direcció de Marc Fernández, guitarrista del grup i líder del procés de gravació a foc lent que durant mig any els ha portat a tancar-se al seu estudi casolà (si així es pot dir) amb unes idees inicials que a poc a poc han anat desenvolupant; una antítesi de les inèrcies actuals. Lluny d'un acompanyament extern, d'una pressió econòmica i amb unes eines bàsiques, els membres de Junco i Mimbre han pogut elaborar amb cura cadascun dels onze temes que presenten, encara que aquest verb sigui un eufemisme, i és que per visibilitzar la finalitat d'aquesta etapa el grup no realitzarà concerts de presentació ni una gira de comiat com si fos una maniobra comercial, sinó que aquesta publicació discogràfica anirà seguida d'unes comptades Listening Parties en què ells mateixos escoltaran les cançons que els han portat on són i compartiran tot el procés creatiu i vital que hi ha hagut darrere amb la gent i el públic que els ha acompanyat tot aquest temps, i que és a qui es deuen.