Reedició d'un dels discos icònics de la banda mallorquina, Antònia Font. "Alegria" és el tercer disc del grup publicat a la primera meitat del 2002.
Deia el filòsof romanès E.M. Cioren que "només la música pot crear una complicitat indestructible entre dos éssers". Ve molt a tomb en parlar d'"Alegria" (Drac / Virgin, 2002). En aquest disc la banda mallorquina passa de ser un grup a ser una cosa important, imprescindible, a la vida dels seus seguidors (a la manera com puguin ser-ho per als seus seguidors grups com The Smiths, Los Planetas o Belle & Sebastian, o sigui, amb un component personal tan fort que podríem anomenar-lo vital). "Alegria" és molt destacat pel que és i pel que significa. El que significa és l'ampliació de l'espectre, d'una banda, en un increïble estat de gràcia cap a altres horitzons personals, però també de repercussió. Amb aquest disc apareixen a la majoria de les llistes de la premsa musical a Espanya i deixen de ser un secret per a catalanoparlants, conquerint la resta del país.