Hi ha dues maneres d'entendre els recopilatoris: la que simplement tracta de posar les millors cançons d'una banda en un mateix disc o la que tracta de convertir-los en un objecte gairebé fetitxista, donant noves visions sobre el grup i aportant sorpreses per seguidors habituals i nous mètodes de connexió per als no conversos.
Hi ha dues formes d'entendre els discos amb orquestra: la dels que simplement (i com diu Joan Miquel Oliver, compositor dels mallorquins Antònia Font) es dediquen "a fer un disc acústic amb quatre violins per darrere" i la dels que s'adapten totes les seves cançons a un llenguatge musical totalment diferent de què va donar origen als temes.
Ajuntant les dues coses, Antònia Font, un dels grups menys obvis del panorama estatal, han decidit anar pel camí menys fressat per donar a llum a la primera retrospectiva de la seva carrera. Així neix "Coser i Cantar", un disc amb moltes de les millors cançons del grup arreglades perquè l'Orquestra de Bratislava les interpretés de nou.