En el nou disc, Ginestà musicalment s’han endinsat de ple en els beats i els loops electrònics buscant un so contemporani però mantenint l’essència pop-folk de les cançons. Sense estridències, utilitzen la música com a acompanyament agermanat d'unes lletres que mantenen l’estil costumista i reivindicatiu, tot i que també han viscut una evolució qualitativa evident. La melangia i la nostàlgia, omnipresents en els textos d'en Pau, han trobat en aquest treball l’acompanyament de la terra, del territori, com a subjecte a qui estimar. Estèticament l’evolució acompanya el replantejament musical i juga amb la joventut dels dos germans Serrasolsas i la imatge de molts dels projectes més destacats de la chanson francesa de fa 50 anys, una imatge que transpira la mateixa nostàlgia que mostren les cançons de Ginestà.