Malgrat que la història ens ensenya que entre indiketes i irlandesos no hi ha res en comú (excepte potser cinc lletres), una colla d'empordanesos amb currículums sonors ben dispars s’entesten a madurar un estil que ells anomenen 'folk emporlandès'. Amb influències que van des de l'autèntica música tradicional de museu fins al rock'n'roll més canalla (passant pel country, la rumba o l'animació infantil), aquesta banda de tres, que aviat es fa de cinc i ara mateix refila amb set, estableix el seu punt de trobada en el folk fester: allò proper, de casa, amb un batec ben fort, que fa difícil no ballar i saltar.