Seguint la dinàmica de les grans veus europees, caracteritzada per la versatilitat dels cantautors a l'hora d'aproximar-se a qualsevol estil o concepte, Roger Mas fa un nou gir buscant la frescor de les primeres obres, amb lletres més senzilles i properes, petites històries plenes de màgia i poesia. Si amb "Mística domèstica" ens va oferir cançons pròpies i producció aliena; després a "Les cançons tel·lúriques", poemes musicats de Verdaguer i músiques tradicionals, però amb producció totalment pròpia, ara des de "A la casa d'enlloc", el seu setè treball, ens regala cançons pròpies amb producció pròpia. El disc comença amb un petit homenatge als referents dels seus primers treballs (Sisa, Riba, Laguarda, Ia & Batista, etc.) i fa una picada d'ullet als cantautors de la Nova Cançó. Un treball per depurar el seu estil i fer-lo més definit, per deixar més clar musicalment i a nivell de lletres qui és el cantautor Roger Mas.
Com ell mateix ens explica: "... és per tot això que en aquest nou disc, fins i tot en el seu disseny de carpeta, reverberen ecos de tots els meus altres discos, detalls pensats també pel meu públic que coneix tots els meus altres treballs. Volia fer el disc definitiu, el que deixés ben clar qui soc artísticament."