Catalunya ha estat terra de veus singulars que han marcat territori a l'estètica de la cançó. El fil conductor ens porta fins a Roger Mas, l'exponent més destacat d'una nova escena en plena eclosió; un creador únic amb gruix poètic i generoses dosis de gosadia. Després de discos destacats com a "dp" i "Mística domèstica", el cantant i guitarrista de Solsona presenta "Les cançons tel·lúriques", la seva obra més ambiciosa, on es troba a si mateix adaptant textos de Jacint Verdaguer amb instrumentacions riques, que formulen complicitats amb el folk i el jazz. L'obra de maduresa d'un artista que ja no es pot ignorar.