El cornetista nord-americà Buddy Bolden va inventar, o així explica la llegenda, aquest característic ritme anomenat "Big Four", consistent en l'accentuació del quart temps d'una marxa, on cada dos compassos el bombo i el plat sonen alhora. I és a partir del dit ritme on la música de New Orleans es construeix i evoluciona, i pel que a Bolden se'l considera un dels pares de Jazz. Malauradament, no se'n conserven enregistraments, però s'afirma que tots els cornetistes de l'època intentaven imitar-lo pel seu ritme, expressivitat, originalitat i personal so, que influenciaria directament músics següents a la seva generació com Sidney Bechet, Joe Oliver, Freddie Keppard, Kid Ory o Jerry Roll Morton. Aquesta tradició seria a més la que portaria posteriorment a Louis Armstrong i Lid Hardin a l'avantguarda del jazz a la dècada de 1920.
La banda The Choco's Hot Seven aporta en viu aquest primigeni so propi de Bolden, fruit d'un treball d'"arqueologia musical" a escala estètica i instrumental.
Composta per excel·lents músics especialitzats en jazz tradicional, i després d'aquest important treball de recerca i estudi profund de l'estil i dels instruments que es feien servir, The Choco's Hot Seven fa seus els recursos tècnics propis de l'època. La seva música s'arrela al Blues i al RagTime, celebra la vida en tots els seus aspectes i ha aconseguit esbossar un somriure durant dècades a tothom que s'hi acosta.