Tres orfebres de la cançó d’autor s’han posat mans a l'obra. Rusó Sala, Enric Hernàez i VerdCel han bastit un disc i un concert on la veu protagonista és la classe treballadora.
Descriu el dia a dia d'abús permanent, de les Kellys, dels missatgers, dels operaris de les càrniques, de les persones migrades. Ens parla, des de dins, de la dona i el doble maltractament al que és sotmesa: en l'àmbit del treball productiu i també del reproductiu.
Cançons que reivindiquen la importància d'organitzar-se. De sindicar-se. De manifestar-se.
Cançons que ens recorden, amb paraula i melodia, que el moviment obrer té la força en la unió.
Que aquesta s'ha d'articular, fent pinya, de baix a dalt. Que així, traçant ponts, guanyarem espais. Que així creixerà l'arbre de la humanitat: a partir de la llavor del bé comú, si no la deixem de regar.
La BOP també reviscola fets històrics com 'La Revolució del Petroli' o 'La Vaga de La Canadenca'. Per a saber d'on venim. Per a retrobar la direcció davant del paisatge actual de precarietat i misèria laboral. Per a recobrar la consciència de classe, desorientada per una societat embriagada d'individualisme i de consum. Per a agafar plegats aquesta clau que obre tots els panys.
Un cant que vol ser plural.
Cançó d'autora i autor al servei del proletariat, de qui aquest projecte vol ser company.
Ha estat un temps difícil, i finalment el disc i el directe veuran la llum.
Com cantava el mestre: “Millor, pitjor... El judici ja és vostre!”.