El passat i l'obra d'alguns dels seus compositors més estimats (Aute, Serrat, Brel, Vecchioni...) eren, respectivament, els grans protagonistes de "Només han passat cinquanta anys" (2004) i "Joies Robades" (2002), els dos darrers treballs publicats per Joan Isaac. No és estrany, doncs, que ja fóssim molts aquells que trobàvem a faltar retrobar-nos amb el compositor i creador de grans cançons. I si alguna cosa ens ve a demostrar aquest "De Profundis" és, precisament, que Joan Isaac continua sent una de les figures de major envergadura artística de la cançó catalana. Un cantautor capaç d'assolir altíssims cims d'emoció, subtilesa i bellesa movent-se amb elegància dins el territori triangular que delimita als seus vèrtexs les influències plenament assumides de la Cançó, la Chanson i la Canzone. Joan Isaac torna a ser el trobador d'amors, plors i lluites que fixa la seva mirada sempre atenta sobre històries petites i grans que ell envernissa amb passió, força, expressivitat, pausa i delicadesa. Per això quan escoltem cançons com 'Manfred' (dedicada a la memòria del pintor alemany d'aquest nom mort a la Costa da Morte els tràgics dies del criminal vessament de txapapote, on canta acompanyat d'Ana Belén qui, per primera vegada, ho fa en català amb uns resultats d'una bellesa escruixidora), només podem agrair el dia en què Joan Isaac va decidir abandonar el seu silenci i reprendre la seva carrera discogràfica.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per aportar-li una millor experiència de navegació i un servei més personalitzat.
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació consultant la nostra política de cookies.