Màia publica el seu tercer treball discogràfic que serà, si més no, sorprenent. El títol, 'Esclat', fa preveure la intenció del grup. El disc suposa, en comparació als dos primers treballs, un veritable esclat musical i estilístic. La línia pop-folk dels dos primers àlbums canvia, i molt. El tercer lliurament amb la immensa veu de la Marina Prades i les composicions i lletres de Gus Wallin, ve marcada per un so electrònic i contundent que té poc a veure amb els seus anteriors èxits com 'Mai' o 'Aftersun'. Aquest estil és, si més no, una primera porta oberta al panorama català, ja que no s'ha explorat abans al nostre país. En aquest tercer treball, la producció és un element clau de la mà de l'Oriol Padrós. Els ritmes, els patrons i els efectes que abasten tot el disc venen d'una anàlisi exhaustiva del productor per arribar a trobar el so adequat. L'estil del tercer disc de Màia estaria totalment vinculat a música anglosaxona si no fos pel fet que les cançons són en català. A banda d'això, tota la resta és pràcticament innovadora en la producció musical de Catalunya. Obrir un nou camí al ric panorama musical del nostre país era un objectiu clar per a Màia. Això si, el grup, fidel a la seva tradició d'experimentar puntualment amb altres idiomes (castellà, francès...), inclou una cançó en anglès dins de les 12 que componen aquest nou treball.