O t’hi enfades o te n’enamores. O li segueixes el fil o li arrenques el didal perquè canvïi d’ofici. No hi ha punt intermig. Recomanem que, per tal d’escoltar el primer disc en català de Beth i no quedar-nos amb la crítica fàcil, esborrem la cara mediàtica que li ha servit de comodí per a mil-i-una propostes. Anem a l’arrel, sentim les cançons i li seguim aquest fil, sense reticències. Si ho aconseguim, segur que veurem un canvi plasmat en dotze boniques cançons amb el rosa, els llaços i les puntes com a eix central i conductor. No ho havíem superat, tot això? Sí, i tant! I com que ja ho hem superat, podem tornar-hi sense empalagar-nos i ben utilitzant aquests elements tan casolans. Així són les composicions de la cantant de Súria: roses i penetrants. Després de sentir com interpreta, trobem més colofons. Parlem dels compositors convidats: la presència magnífica d’un jove Ismael Inarejos, la volta de “Cap on gira el món” amb la música de Valen Nieto i la lletra de Pep Rius (Raydibaum), Marc Parrot convidant a veure-ho tot de “Color rosa”, Litus analitzant els “Temps de canvis”, o un curiós “Cap d’any” amb Mazoni. Tots junts s’uneixen al quart disc de la bagenca. La Beth fa ganxet... i un grapat de cançons sentides fil per randa. Podeu donar-li corda... Us atraparà amb un llaç volgudament rosa.