A partir de l’analogia entre els mots ‘fang’ i ‘funk’, Guillamino construeix un àlbum on recupera la seva faceta més ballable, la que el connecta amb el soul i el so dels sintetitzadors d’uns oblidats anys vuitanta que, segons sembla ara, no van ser ni tan foscos ni tan terribles. Enregistrat i mesclat entre l’Alt Empordà i Barcelona amb l’ajut inestimable d’un vell orgue Casio CZ5000, Pau Guillamet presenta una col·lecció de cançons càlides, que semblen ideades per animar les hores més bandarres de clubs de dubtosa reputació. Mestre en l’art del desconcert, Guillamino fuig ara de la faceta més dance que mostrava al seu anterior treball, l’EP "Whip Gymnastix" (BankRobber, 2010). Destaca la veu de Bikimel a “Viratge”, la deriva cap al hip-hop a “Help Me”, en el marc d’un homenatge a les sonoritats de George Michael, Prince o Pet Shop Boys. Imprevisible com sempre, a Guillamino li agrada desconcertar disc a disc, i de nou ho ha tornat a aconseguir.