“Entre Selma i Denver” és un disc que neix de la motivació intrínseca per l'exploració i l'experimentació constant que sempre ha caracteritzat L’Équilibriste. Podem dir que és un treball on els instruments acústics han jugat el paper principal, a excepció del Lap Steel, ja que són la base de totes les cançons que s'hi inclouen i, a més, se n'ha conservat l'essència acústica de cada un d'ells fent-los sonar d'una forma molt natural. L'enregistrament ha conservat un caràcter vintage; amb previs de l'època i intentant no endollar cap tipus de cable que no fos del tot imprescindible amb la intenció de captar un so el més fidel possible als directes i a les idees de la banda. En Joan Toni Skarabat ha enregistrat totes les veus contra una paret per conservar les reverberacions naturals de la sala.

Tot això fa que no soni segons uns patrons estàndards els quals han acabat per homogeneïtzar molta música que s'escolta i que sona molt semblant pel fet que es mescla igual; només canvia l’estètica. Molts dels textos del disc estan inspirats en històries americanes arreplegades d’aquí i d’allà que han estat barrejades amb sentiments personals; són històries mig fictícies i mig reals, ara bé, també s'han fet canvis en la manera de composar les cançons per evitar que s’adaptin sempre al caràcter autobiogràfic i es doni a entendre que ens repetim.

Tampoc volem dir que aquest disc esclati d’originalitat, res més enfora de les nostres pretensions, però sí que la manera de treballar, composar i enregistrar han estat noves per a nosaltres. És un disc amb complexitats afegides; va quedar a mig fer, que ha trigat en sortir perquè hem hagut de reestructurar la banda fins que hem pogut tenir tots els ingredients a punt. Però el més important és que hem volgut fer les coses per gust, amb passió i si aconseguim que arribi una mica de llum ja ens donam per satisfets.