"Viatge de l’home que esturnuda" és el tercer àlbum de Buno Oro. Enregistrat al prestigiós estudi Musiclan, es mou entre el jazz, el funk i el latin, herència de la seva estada a Cuba i les classes que va rebre del pianista cubà Alexis Bosch.
La banda que col·labora amb Oro des de fa dos anys està integrada per Manuel Krapovickas al contrabaix i a la producció del disc, Didac Fernández a la bateria i Marcel.lí Bayer als saxos. Compta, a més, amb artistes convidats com Santi Careta a la guitarra o Mathew Simon a la trompeta.
El so viu i descarat del disc és fruit de la gravació, que es va desenvolupar amb els músics tocant alhora, com si es tractés d’un directe.
A "Viatge de l’home que esturnuda" hi trobem un jazz frenètic i vibrant a temes com 'Jazz' o 'Harpo', ritmes cubans a 'Un piano se muere en La Habana' o 'Si la vida te da la espalda tócale el culo', o atmosferes d’acid jazz amb tocs electro que recorden a St Germain o Daft Punk, com a 'Viva l’amore' o 'Music will survive'.
Les lletres són íntimes i transparents, com a 'Tinc un sopar amb el meu ego' o 'Wise Man', cançó que parla del seu germà de 22 anys, que va estar a punt de morir a causa d’una estranya infecció.
Viatjant en català, castellà, italià i anglès, aquest disc és el treball més ric, madur i contundent de l’actor i compositor Bruno Oro.