La banda mallorquina ha comprat un submergible per emprendre el seu nou viatge. Un submarí amb el qual baixar allà on la llum mai ha existit i la vida adopta formes que no podem ni imaginar. A bord del seu batiscaf, el quintet va baixant a més i més profunditat, directes al cor de les fosses abissals. S'adrecen al centre insondable de les passions humanes, de la psique, la raó i, potser més important, la desraó. Disposats a explorar l´ inexplorat; a enfonsar-se en l'univers dels sentiments i les emocions i entregar-nos després una cartografia detallada de la geografia de l'ànima. En el disc el grup va abordar les tasques de composició i gravació com un autèntic repte, amb la certesa d'estar donant a llum un disc amb vocació d'obra magna i ambicions il·limitades.Per contra, no té la desbordant extroversió del seu predecessor. Les distàncies curtes i les situacions íntimes són el seu hàbitat natural. El lloc en el qual més es pot gaudir del deliciós surrealisme poètic que és senyal identitària de el grup. Tampoc és tan evident com ho va ser en la disparitat de ritmes que delimiten l'univers creatiu de la banda (sempre en perpètua expansió). Ja no és tan senzill trobar el rastre de la bossa, la rumba o la música llatina. El seu lloc l'ha ocupat en bona mesura un element efervescent i de formes clàssiques (o tan clàssica com és possible tractant-se de cançons de). Delicat en ocasions, de força aclaparadora en altres moments. Condicionat, al menys en aquesta ocasió, per la devoció dels components de el grup pel pop dels vuitanta i les possibilitats expressives dels sons de l'electrònica de primera generació, la protagonitzada per Spectrums i Joysticks.