Enguany fa un quart de segle que la banda osonenca Wildside va treure el seu segon treball discogràfic, Un segon (Discmedi, 1995). Un àlbum en què ja es va veure una evolució clara des del primer disc del grup, Trencar el silenci (Discmedi, 1993). Tant, que els mateixos Wildside van comentar a una entrevista amb Enderrock que "hauria hagut de ser el primer".

Un segon va suposar la consolidació de la banda osonenca amb tretze cançons amb una sonoritat més madura, més dura i més grunge, i contenia temes tan celebrats com la versió "Que tinguem sort" de Lluís Llach, "Pensant en tu" o "Pluja d'estiu". Els responsables principals de l'enduriment sonor del disc, com va reconèixer Marc Bassols (veu i guitarra de Wilside), van ser Àlex Miras (guitarra) i Santi Serratosa (bateria), que van incorporar-se al grup en Un segon i que ja s'hi van quedar fins al final.

Wilside van tornar a l'estudi a fer un tercer disc dos anys més tard, Trisèria (Discmedi, 1997) abans que el 2011 publiquessin el seu darrer elapé Mort als Wildside (Discmedi, 2011). Aquest últim pretenia ser un recopilatori de comiat en què van repassar divuit de les seves cançons més celebrades de la seva trajectòria.