Jordi Fàbregas i Canadell
Referent del folk i la recuperació de la música popular catalana
La cultura popular ha quedat òrfena d'una de les seves personalitats clau. El músic i activista cultural sallentí, Jordi Fàbregas, nascut el 1951, ha mort aquest dijous, 21 de gener, als 69 anys després d'estar ingressat des de feia un parell de setmanes a causa d'uns problemes cardíacs que patia de feia anys. La cerimònia de comiat es farà dissabte, 23 de gener, al tanatori de Les Corts de Barcelona
El món del folk i la recuperació de la música popular catalana no s'entenen sense ell. El seu objectiu havia estat "saber d'on venim" a través de la música. I així ho va fer.
Va ser cantaire de l'Escola Mare de Déu de Montserrat fins a l'adolescència i de manera autodidàctica, va començar a tocar la guitarra i a cantar en solitari els anys 1960, influït pels Setze Jutges i Jacques Brel. De Brel, va fer una versió en català de Le diable ça va, amb la qual guanyà el 1967 el Festival de Llobregat de Sallent (1960-1974).
De pare poeta, mestre i dramaturg, va viure sempre un profund ambient cultural a casa i ben aviat fundà grups musicals com ara Roda de Manresa (1967), grup Coses (1973), l'orquestra de corda i pua L'Harmònica Brava (1979) i La Murga (1980).
El 1988 va crear el Festival Tradicionàrius de música folk i, juntament amb Jaume Arnella, Solistes de la Costa i Primera Nota (1987). El 1990 va fundar TRAM (Associació Musical per la Tradició Musical). El 1991 va ser cofundador de l'Orquestra Simfònica de la Canya i el 1993 va crear el CAT Centre Artesà Tradicionàrius, una sala estable de música tradicional que programa també balls i sessions d'improvisació i d'intercanvi entre solistes i grups. En col·laboració amb Urbàlia Rurana i Primera Nota, va gravar el disc Folc nou el 1995 i un any més tard va ser cofundador de la formació musical El Pont d’Arcalís, els discos del qual Discmedi va produir. Fou també l'organitzador de Saraus de Primavera (els anys 1980), de la Trobada de Música Tradicional al Pallars (1990), de la Mercè Folk (1990-2001), del Mercat de Música Viva de Vic (1989-92) i de la Fira d'Espectacles d'arrel tradicional a Manresa (1988-99 i 2001). Va ser autor d'una llarga llista de treballs com a compositor, especialment de balls de gegants de diferents colles, i d'una àmplia producció discogràfica amb diferents grups de música popular i tradicional.
Va ser director i creador de la formació Els Ministrils del Camí Ral, que cada any interpreta les músiques del Seguici Popular de Barcelona en l'acte del Toc d'Inici que obre cada les Festes de la Mercè.
L'any passat va rebre la Creu de Sant Jordi, un guardó que es va afegir a l'esmentat Bages de Cultura, al Premi Nacional de Música (1991), el Premi Nacional de Cultura Popular (1995) i la Medalla d'Honor de Barcelona (2006).
El món del folk i la recuperació de la música popular catalana no s'entenen sense ell. El seu objectiu havia estat "saber d'on venim" a través de la música. I així ho va fer.
Va ser cantaire de l'Escola Mare de Déu de Montserrat fins a l'adolescència i de manera autodidàctica, va començar a tocar la guitarra i a cantar en solitari els anys 1960, influït pels Setze Jutges i Jacques Brel. De Brel, va fer una versió en català de Le diable ça va, amb la qual guanyà el 1967 el Festival de Llobregat de Sallent (1960-1974).
De pare poeta, mestre i dramaturg, va viure sempre un profund ambient cultural a casa i ben aviat fundà grups musicals com ara Roda de Manresa (1967), grup Coses (1973), l'orquestra de corda i pua L'Harmònica Brava (1979) i La Murga (1980).
El 1988 va crear el Festival Tradicionàrius de música folk i, juntament amb Jaume Arnella, Solistes de la Costa i Primera Nota (1987). El 1990 va fundar TRAM (Associació Musical per la Tradició Musical). El 1991 va ser cofundador de l'Orquestra Simfònica de la Canya i el 1993 va crear el CAT Centre Artesà Tradicionàrius, una sala estable de música tradicional que programa també balls i sessions d'improvisació i d'intercanvi entre solistes i grups. En col·laboració amb Urbàlia Rurana i Primera Nota, va gravar el disc Folc nou el 1995 i un any més tard va ser cofundador de la formació musical El Pont d’Arcalís, els discos del qual Discmedi va produir. Fou també l'organitzador de Saraus de Primavera (els anys 1980), de la Trobada de Música Tradicional al Pallars (1990), de la Mercè Folk (1990-2001), del Mercat de Música Viva de Vic (1989-92) i de la Fira d'Espectacles d'arrel tradicional a Manresa (1988-99 i 2001). Va ser autor d'una llarga llista de treballs com a compositor, especialment de balls de gegants de diferents colles, i d'una àmplia producció discogràfica amb diferents grups de música popular i tradicional.
Va ser director i creador de la formació Els Ministrils del Camí Ral, que cada any interpreta les músiques del Seguici Popular de Barcelona en l'acte del Toc d'Inici que obre cada les Festes de la Mercè.
L'any passat va rebre la Creu de Sant Jordi, un guardó que es va afegir a l'esmentat Bages de Cultura, al Premi Nacional de Música (1991), el Premi Nacional de Cultura Popular (1995) i la Medalla d'Honor de Barcelona (2006).
Noticies
