Nou disc amb cançons inèdites del cantautor català JOAN ISAAC, el disc que fa el número tretze de la seva carrera.
“Em declaro innocent”, sincera declaració de principis que serveix com a carta de presentació a aquest nou treball discogràfic editat per Discmedi que arriba carregat d'honestedat artística, adornat
d'una intensa sensibilitat i que ens acosta una vegada més a un JOAN ISAAC intimista i poètic.
En aquesta ocasió JOAN ISAAC ens regala una nova selecció de temes propis en lletra i música, temes inèdits que permeten acostar-se al ésser humà que viu el seu dia a dia sota la pell de l'artista, les seves
composicions dibuixen un mapa aproximat de vida i sentiments, ens endinsa en el seu interior i coneixem millor a JOAN ISAAC com a ésser humà en cada nova entrega de la seva obra, compartida amb qui
vulgui escoltar, una invitació a reconèixer alguns plans de la seva intimitat espiritual i material des del prisma que dóna l'art.
En conjunt ens trobem amb temes de melodies carregades de gran lirisme, amb arranjaments d'Enric Colomer, Josep Traver i Pere Bardagí, col—laboracions fonamentals que vesteixen de diversitat el disc. En
les lletres JOAN ISAAC ens mostra el seu optimisme, la seva malenconia, el seu inconformisme, els seus angelots i dimonis captius de la raó i al cor, aquest lloc on tot és possible. Ens va donant mostres
d'il—lusions i de fallides que omplen els temps del viure, comparteix pors i esperances, s'acosta a l'oient i s'endinsa en aquests llocs comuns a la condició humana encara en la seva diversitat.
En JOAN ISAAC, però, segueix sent un dels nostres. Surt al carrer, fa cues i entra als bars. En Joan té els peus a terra, com tu i com jo. I és així com apareixen cançons d'amor —d'amor quotidià com el teu i el
meu— com Si vols, Si t'enamores o Ho donaria tot; retrats de personatges, situacions o temptacions de la gent del carrer com Aquests homes sols, que parlen sols, No estem sols o M'agradaria tant, reflexions
sobre la vida o la mort profundament terrenals com Si a l'altre món, o un senzill i proper homenatge a Andalusia com Mar i gràcia.
I tot això sense abandonar els temes recurrents d'en Joan, barreja de dubtes, introspeccions i manifest d'intencions com Benvinguda, malenconia, Quatre llunes, Vindràs o, la que dóna nom al disc, Em
declaro innocent; filosofia profunda però dita d'aquella manera propera i amb la punteria precisa per travessar-nos el pit. Al cap i a la fi tots traginem inseguretats i esperances però pocs tenim el talent i el
coratge de despullar-nos i deixar les vergonyes a l'aire.
El disc es clou amb una nova aclucada d'ull a Itàlia, país a on en Joan es molt respectat —de vegades més que a casa, coses de ser català— amb Se, un poema Ninni Giacomelli.
Texte extret d’un article de Carles Gracia i d’un altre de Xavier Pintanel (cancioneros.com)

Concert de presentació de “Em declaro innocent” al Festival BarnaSants 2011, el 25