El concepte del ritme, per a Ferran Palau, és com el terra, com caminar o córrer. Al seu nou disc, "Aniversari feliç", ha volgut escapar-se d'aquest lloc tan real i portar el seu imaginari a un espai aeri, flotant, que continua estant aquí, però amb un sentit de la realitat més ennuvolat. Ferran ha volgut desprendre's d'idees, buidar l'estómac i deixar espai per tornar-se a omplir amb puresa i lleugeresa. Sentir les cançons com a fulles en blanc i tornar a l'origen de la cançó. Aquest nou treball, que veurà la llum el dia de l'aniversari de Palau, compta amb una producció —coproduïda amb el seu cosí Jordi Matas— que es desprèn de la bateria i el ritme, i posa en primer pla elements que eleven les cançons cap a un horitzó infinit: les cordes, els vents i les guitarres reverberades. Lletres que, com sempre, són abstractes, però que no deixen de parlar de certs temes que envolten el cicle de la vida i la mort: el temps, les lleis de la natura, les estacions, el naixement de l'amor, la decadència i la pèrdua... Qüestions i incògnites amb què Palau conviu a gust i en harmonia.