Amb "Sigue al conejo blanco" el grup del Vendrell Zim And The Zums van sorprendre pels seus ritmes i lletres totalment eclèctiques. Una al·legoria al personatge d'Alícia al país de les meravelles?
El conill blanc del llibre de Lewis Carroll és un símbol de seguir un objectiu amb tenacitat. I en aquest camí succeeixen aventures i descobriments.
Aquell primer LP de Zim And The Zums ja tenia molta filosofia Carroll. Els límits només existeixen a la ment. Si desitges alguna cosa, sempre sorgeix la força necessària.
I és el que han fet Zim And The Zums que ara presenten el seu segon LP que manté la línia eclèctica: "El veloz murciélago hindú comía feliz cardillo y kiwi".
No busqueu més explicacions. 'El veloz murciélago hindú comía feliz cardillo y kiwi' és un pangrama o frase holoalfabètica, és a dir, una frase que conté totes les lletres de l'alfabet... o gairebé. Perquè la frase completa incorporaria 'La cigüeña tocaba el saxofón detrás del palenque de paja', però va ser escurçada. El màrqueting mana, però no ens hem de passar.
El nou treball beu de múltiples gèneres musicals. Des de sons purament hip-hop -tant clàssic com l'urbà més actual-, fins al rock alternatiu passant pel nu-metall o el funky d'estil motown.
Encara que d'estructures pròpies del hip-hop, les seves lletres segueixen un camí allunyat de les temàtiques habituals i contenen crítica, però des d'un to desimbolt.
D'altra banda, musicalment aposten per la instrumentació real, deixant samplers i programacions només com a picades d'ullet a la seva influència més marcada. A més, les seccions de vents guanyen presència.
I sorpresa: és un àlbum conceptual que a més només es presenta en vinil com a únic format físic.
(informació extreta del Diari de Tarragona de José Manuel Baselga).