Un músic de la resistència i en defensa pròpia comet un triple disc.
Se l'interroga amb commiseració i severitat: Per què tres alhora? En sèrie?
El músic no té coartada i se l'acusa de delicte cultural. Judici en pendent.

Això que és òbviament una broma distòpica defineix bé l'actualitat dels temps que ens toca habitar els qui ja fa una llarga estona que els habitem.
Són aquests temps, tímidament previstos, en què la venda de discos està en fallida tècnica i la música s'escolta molt poc i es mira massa i en què repetidament i com a excusa o justificació exculpatòria es diu: «és que ja ni tinc reproductor de cd's!» quan un aparell costa pràcticament el mateix que el triple cd que teniu a les mans.
Llavors, per què tres discos alhora? Hi ha tants motius a favor com en contra. Finalment, la meva incontinència creativa, tot i que terapèutica i lleugerament reprimida, s'ha imposat a qualsevol consideració més enllà de la lògica de mercat i de la situació cultural catastròfica.
Però aquí està, perquè nosaltres els creadors, els professionals de la música, és a dir els que professem l'amor a l'ofici de fer i donar música, no estem per fer altra cosa que el que sabem fer. I si tothom fos al seu lloc segons les seves capacitats i sensibilitats potser, segur, no s'hauria de plantejar la pregunta de per què tres discos alhora?
Cançó, piano i electrònica són tres combustibles que actualment motoritzen la meva inventiva musical, tant per separat a "Minoritats" i "Introscòpies" com mesclats i vinculats a "Òptica del vent".

Saki Guillem