Hem hagut d’esperar cinc anys per retrobar-nos amb un nou cançoner d’Els Pets. El nou disc del grup de Constantí és una autèntica meravella i probablement un dels cims de la seva llarga trajectòria. Es diu "Som" i els mostra en un estat de gràcia excepcional. Són tretze cançons plenes de màgia, tendresa, eufòria i amor per la música. Sota la direcció de Joan Pons, El Petit de Cal Eril, Els Pets han decidit apostar per sonoritats contemporànies amb un grapat de cançons memorables i sense farciment, petites perles de minutatge reduït però directes al cor. En elles Gavaldà i companyia ens tornen a regalar històries fetes de petits detalls, personatges entranyables que es sobreposen als sotracs de la vida quotidiana amb tossuderia. Dins els seus solcs ens trobem amors retrobats, records que fan mal, malalties que se superen, exèrcits de somriures, calfreds de setembre i glopades d’enyor, tot salpebrat amb una instrumentació gairebé despullada, plena de matisos i amb un to melangiós que planeja de manera subtil. Un disc assertiu que és també un crit d’afirmació col·lectiva, un cant al poder de les interrelacions en un món sovint massa atomitzat.