El foc de la xemeneia presidia el menjador de la casa del poble rural on vaig néixer. Hi havia també una llarga taula de fusta on, a la nit de Nadal, la meva mare estenia unes estovalles de fil blanc i els meus germans i jo col·locàvem la pasta dels canelons ja bullits, i així a poc a poc els anàvem emplenant i així preparàvem la comitat l'endemà; cantant cançons de Nadal: 'Nit de pau', 'Nit d'amor'... Aquella meravellosa atmosfera d'aromes, sabors i la calor del foc, van acompanyar la meva infància, ara ja tan lluny de mi. Només amb aquestes cançons de Nadal evoco aquell temps.