"Vicente Martín i Soler (1754-1806), també conegut com “Martini, lo Spagnolo”, va realitzar una destacada aportació al desenvolupament de l'òpera del segle divuit. Entre totes les seves òperes, "Una cosa rara2, amb llibret de Lorenzo Da Ponte i estrenada a Viena, el 17 de novembre de 1786, va despertar un interès especial per diverses raons. Sintetitzava les característiques més importants de l'estil de l'òpera bufa d'aquella època. El compositor va desenvolupar una textura rica però alhora clara i diàfana, i va manifestar un gran mestratge en l'orquestració, dotant-la de brillants contrastos i gran delicadesa als matisos. D'altra banda, "Una cosa rara" estava dins del context sociocultural del seu temps, i per això el seu èxit entre el públic de diferents països europeus.
Adaptació de Georg Druschetzky i Reconstrcucció de Gonzalo Devesa (oboè)."