Des del seu disc iniciàtic, "A Galicia do Maeloc" (1980) l'obra de Milladoiro està composta bàsicament de música instrumental: recreacions del grup, ja sigui de composicions tradicionals, sigui d'autors o referents precisos (cas de 'Negra Sombra', 'Aires de Pontevedra' o 'Axéitame a polainiña'); melodies apreses de diversos cançoners (alguns reconeguts, com el de Casto Sampedro; alguns més recòndits com el de Dorothé Schubarth & Anton Santamarina), però també procedents de l'extens repertori dels quartets i cors tradicionals (des d'Os Gaiteros de Soutelo, Os campaneiros, la Coral de Ruada, etc.). El mosaic es completa amb moltes altres composicions nascudes exclusivament de la inspiració del mateix grup.
Doncs bé, sigui quin sigui el seu origen, tot aquest univers sonor és deutor d'un mateix copyright, inalterable en el temps, com és assumir la responsabilitat única i final de tot el procés creatiu: del perquè d'una melodia al perquè de tal o quina harmonia, a la decisió de submergir-se en el classicisme per crear una composició per a Milladoiro i l'English Chamber Orquestra, com va ser el cas de l'àlbum "Iacobus Magnus", en què el grup va assumir la creació, els arranjaments i l'orquestració final i va arriscar creativament en solitari en tasques difícils o complexes, que avui queden en mans d'orquestradors professionals. En aquell cas, per a l'enregistrament de la part orquestral, Milladoiro es va permetre el luxe de gravar a Londres, a Abbey Road, al famós Estudi 1, aquell en què els Beatles, entre moltes altres enregistressin la inoblidable 'A day in the life'.
Però a poc a poc, la veu va anar emergint lentament, com un territori que expandia la creativitat del grup a nous confins sonors, i així de la mà de Milladoiro, per primera vegada a la discografia de la formació i a qualsevol discografia gallega precedent, la veu, en concret la de les pandereteiras, va fer acte de presència en el disc "Galícia, na país das maravillas"(1986), portant la frescor de les pandereteiras de Cantigas i Agarimos: Cristina García, Pilocha Rivas i Felisa Segade. Han passat trenta-set anys.
"Cantigas de amigos", el disc que ara presenten, és una petita selecció d'aquelles veus amigues que van passar i passen per la vida de Milladoiro, des del timbre de les acabades de nomenar fins a presències exòtiques, com la de la llorejada veu del folk americà, Kathy Mattea quan ja era una jove estrella consagrada; passant per estrelles com Ana Belén,Leilía, Faustino Santalices, Olga Cerpa i Shaun Davey & Friends entre moltes altres.
Hi havia tantes seleccions possibles i igual d'impactants que les triades per a aquest disc, però en les presents hi ha prou qualitat, diversitat i història necessària i imprescindible per gaudir, emocionar-se i, potser, també refrescar la memòria i els records dels més de quaranta anys de vida de Milladoiro.
Res no va començar ahir..."Quan va despertar el dinosaure encara hi era" que resa el paradigmàtic microrelat d'Augusto Monterrosso.