Un any abans de la seva obra mestra, "Orfeo i Eurídice", Gluck ja renovava en gran manera un altre gènere musical, el ballet, en adaptar el 1761 una obra de Molière per al públic vienès: "Don Juan". L'any següent en seguiria un altre, "Sémiramis". Aquestes dues obres són innovadores, ja que ofereixen per primera vegada una narració coherent on tots els recursos de l'orquestra es posen al servei de l'expressivitat. Jordi Savall i Le Concert des Nations recuperen tots els colors d'aquestes partitures i ens recorden que un quart de segle abans que Mozart, una altra personalitat destacada rondava els escenaris d'Europa amb tot el poder evocador de què és capaç la música: C. W. Gluck.