Després de Haydn, Beethoven i Schubert, Jordi Savall prossegueix la seva incursió al segle XIX amb la Simfonia Italiana de Mendelssohn, compositor que grava per primera vegada. Presenta les dues versions que va deixar Mendelssohn, la de la seva estrena a Londres el 1833, i la versió posterior revisada del 1834, els canvis més notables dels quals afecten els tres últims moviments.
La comparació de les dues partitures i la interpretació amb instruments d'època permeten conèixer de prop el treball i les intencions de Mendelssohn en què continua sent la seva simfonia més popular, que es redescobreix sota la batuta del director català.