Compte amb aquest disc. Sota la seva familiar aparença de pop amable i enganxós s'amaga una fera salvatge. Tal com ens recorda Phillip Mainländer, el gran assagista alemany que dona nom al grup, l'univers va néixer del patiment i aquest patiment ens acompanya eternament. El naixement i la mort es reprodueixen constantment a les nostres vides. El dolor, el plaer, la bellesa, el so i el silenci conviuen en un mateix espai. El ser i el no-ser són indistingibles. El patiment té cabuda a l'interior d'una cançó pop dolça i és possible gaudir-ne. De fet, potser és l'única i veritable manera de fruir plenament.
Estirant aquest fil, amb clarividència i valentia, el grup Mainlander ens ofereix un impactant disc de debut. Reivindicant el valor sagrat de la música i el seu diàleg constant amb les tradicions més ancestrals, intenten allunyar-se de l'anestèsia i l'autisme cultural que el pop suggereix massa sovint. Així, i en el moment i de la manera més inesperada, les seves cançons agiten sobtadament les nostres entranyes i ens és impossible deixar de parar atenció fins a l'última nota.
Les aspres i commovedores lletres són obra de Mikel Alberdi, però poc més sabem sobre els components del grup. Són azpeitiarres i s'han bregat en bandes com Mondocane. Jo!, 12 Tribu o Elvisabuelo. No hi ha més precedents i és possible que no hi hagi continuació. Ningú no ho sap. Però no ens cal conèixer més dades. És millor deixar-ho així, i submergir-se al disc sense prejudicis. La valentia sempre té recompensa.