L'impressionant currículum del pianista bilbaí, Jon Urrutia, deixa pocs dubtes sobre el seu mestratge, profund coneixement i afany d'investigació al voltant de l'instrument i les seves tècniques musicals. Estudis superiors en EUA i en París, masterclass i treballs de pedagogia i investigació en processos d'anàlisi i interpretació de la improvisació sonora l'avalen. Però lluny de les rigideses acadèmiques, tot aquest bagatge no li impedeix gaudir encara amb més plaer de tot el sabor de "Watermelon Man" d'Herbie Hancock mentre reviu la dolça frescor d'aquelles síndries d'un lloc ambulant de Harlem en un tòrrid estiu novaiorquès, emocionar-se i ballar com el primer dia al ritme del més tradicional swing, o seguir agitant el cap en ple tràngol heavy amb l'òrgan de Jon Lord de Deep Purple. Aquesta actitud sempre oberta, sempre disposada a gaudir, al joc i a l'escolta atenta l'ha portat a actuar en sales i festivals com el Montreux Jazz Festival, Madrid Jazz Festival, Museu Guggenheim de Bilbao, Museu Nacional de Catalunya, Teatre Sucre (Quito- Ecuador), Harvard Faculty Club (Boston), Universitat de NY-Laguardia, o al Festival de Jazz de Capbreton, i també a gravar 5 discos ja com a líder i infinitat de col·laboracions amb artistes de la talla de George Garzone, Perico Sambeat, Oscar Stagnaro, Giovanni Hidalgo, Bill Pierce, Yosvanny Terry, Jorge Pardo, Francisco Mela, Jaleel Shaw, Mario Rossy, Ferenc Nemeth.
No obstant això, "Soleil d'Hiver" ofereix per primera vegada l'ocasió única d'apreciar la seva música en tota la seva puresa més essencial. Gravat el novembre de 2019 a Mecca Recordings, aquesta bellesa recull un total d'11 temes (composicions pròpies i clàssics aliens) interpretats en solitari i exclusivament al piano. Una invitació a tancar els ulls i deixar-se portar per Jon en el seu caminar de rodamón musical per meravellar-se amb aquestes intricades estructures com atols de corall o estalactites d'un món imaginari al qual només accedim des de la nostra imaginació, per recordar aquell ritme juganer i hipnòtic d'una capsa de música o d'aquell carrusel màgic de la nostra infantesa. Hi ha alguna cosa infantil i lúdica en la música de Jon que la fa irresistible i al mateix temps un rigor i una complexitat que el converteix en un fascinant misteri que ens obre noves portes i nous enigmes en cada escolta. Un veritable luxe que no convé perdre's.