Juan Crek i Andrés Noarde entren en contacte per primer cop el 1988, després de la publicació dels discos "Espejo Rapidísimo Qinqen" de Macromassa i la compilació "Barcelona Ficción Romance". En aquell moment Andrés Noarde té 16 anys i Juan Crek 32.
Entre 2011 i 2017 Juan Crek i Andrés Noarde col·laboren per primera vegada junts en el projecte Ome Acústic, al costat d'altres artistes de l'escena experimental barcelonina. La formació ofereix nombroses actuacions en directe i editen el CD "Quietisme" el 2015, que recull dues de les seves sessions d'improvisació.
En 2018 Andrés Noarde exerceix de productor executiu de què seria l'últim disc de Macromassa publicat abans de la desaparició de Víctor Nubla (1956-2020): "Macromassa Sucede Allí" (Discmedi 1399 01).
Dos anys després, Crek i Noarde decideixen posar en marxa un treball conjunt que inauguren el 2020.02.02 a les 20:02 h. El procés de composició s'inicia compartint idees i desenvolupant-les a distància des dels estudis de Juan Crek a Barcelona i d'Andrés Noarde a Cabrera de Mar. Al poc temps s'imposa un període de confinament que provocarà la continuació d'aquesta col·laboració en condicions de distància entre tots dos i utilitzant únicament mitjans de comunicació digital per a concloure el disc "Romperse sin arder".
Les fases finals de producció i edició també es duen a terme sense intervenir trobades físiques. Així "Romperse sin arder" resulta una obra radicalment contemporània que reflecteix els estats d'ànim i les situacions experimentades durant una època inèdita en la qual la separació s'imposa com a norma i determina la utilització de la tecnologia com a nexe, amb totes les seves conseqüències.