Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries publiquen el seu nou disc, ’20 Anys’, un doble CD amb el que celebren el seu aniversari al temps que repassen els temes més importants de la seua trajectòria musical. Es tracta d’un disc molt lliure, que combina tons intimistes amb el compromís i on pren un protagonisme important l’agraïment a la gent que durant aquests 20 anys ha recolzat el treball del grup.
El primer disc conté 13 noves gravacions entre les quals hi ha cançons totalment noves, versions de temes propis i també alguna sorpresa com fragments de la banda sonora del documental Buda.
Entre les cançons de nova composició destaquen ‘Sóc d’allà baix’ (un tema que naix amb l’esperit de reivindicar el sud), ‘Cançó d’amor de multitud’ (tot un agraïment al públic dels Quicos), ‘Aubades d’ahir i de sempre’ (crònica social indignada) i ‘La jota viatgera’ (un viatge jotero per les Terres de l’Ebre, el País Valencià, Mallorca i el Baix Aragó).
Bona part de les noves versions d’altres temes propis del grup pertanyen a cançons de la seua primera època: ‘Lo banc del si no fos’ (reconvertida en una balada), ‘De la Terra de l’Ebre DO’ (amb la col.laboració del Cor Flumine) o un renovat ‘Panxampla’ (l’últim bandoler dels que portaven trabuc).
El segon CD titolat "De L'any Olímpic a la fi del món" es una antologia remasteritzada, que inclou 17 temes d'entre el millor del seu repertori.
Els Quicos van presentar el seu nou disc en una roda de premsa al bar La Finestra de Tortosa, on van actuar per primera vegada al desembre de 1992 i on van nàixer moltes iniciatives culturals de la ciutat.