Florenci Salesas ha desplegat la seva activitat creativa en camps artístics tan diversos com el cinema d'animació, la literatura, el teatre o la il·lustració. Com a multi-instrumentista i músic heterodox, ha composat bandes sonores per a clàssics del cinema mut o espectacles teatrals, essent sovint còmplice de recitals poètics, amb instruments acústics i/o electrònics. Al començament dels 80 va formar part d'Ètnia, inclassificable grup que experimentava amb l'electrònica, l'humor i el terror. Juntament amb Eli Gras forma el duo d'electro-pop dadà Motor Combo, amb el qual va realitzar el 2012 una gira europea per presentar el CD Polo. Escriptor de guions, obres de teatre i biografies per a joves, molt recentment ha publicat Matar ningú, la seva primera novel·la en català, per part de l'editorial valenciana 3i4.
La teoria dels forats blancs és la seva tercera obra en solitari, experimentació sonora amb meticulositat d'orfebre que convida l'oient a reconèixer els seus propis paisatges on hi trobarà un ampli espectre d'emocions. Comparteix amb el seu anterior CD, Tanoca, l'exploració d'atmosferes suggeridores però, a diferència d'aquell, s'endinsa en abismes menys amables i foscs, però aventurers, sense abandonar el seu sentit de l'humor habitual. Dues suites de llarga durada inicien i ocupen la major part del periple. A La teorio de la blancoj truoj, pròdiga en sorpreses, l'electrònica es mescla amb desenes d'instruments de tota mena (theremin, balalaika, djembe...). A Aigua, íntegrament electrònica, s'imposa la fluïdesa hipnòtica i una certa tensió meditativa. Aigua a Mart consisteix en un experiment pop, una peça delirant i humorística, creada colze a colze amb Cèlia Sànchez-Mústich. Finalment, Els Monegros des del Cairo ens regala una particular propina amb el fragment d'un directe. En ell discorren percepcions còsmiques i el ritme és substituït per una serena pinzellada de misteri. Fi del viatge!