Cert dia, probablement certa nit en alguna taverna marinera, un periodista francès va definir Els Cremats com els enfants terribles de l’havanera. Avui aquests enfants compleixen 20 anys i celebren amb un nou disc dues dècades ininterrompudes de concerts i història. “Vintage” és el nou treball de la banda de Palafrugell que ha portat l’havanera i el cant de taverna a fusionar-se amb tots els estils que li són familiars, de la rumba catalana al son cubà.
Vint anys, Vintage. El novè treball de la banda suposa un retorn als seus orígens després de 2 discs d’autoria pròpia d’estils més propers al pop-folk (“Què ens està passant?” (2010) i “Formiques” (2012)). A Els Cremats els agrada i defensen la cultura de fer versions, els agrada reinterpretar temes d’altres autors i posar-los el propi segell d’identitat, la seva particular denominació d’origen sobretot vocal, però també instrumental. És, doncs, un disc de versions, temes que tenen com a tret distintiu que són “Vintage”: tenen certa edat, però no es poden catalogar com a antiguitats.
13 temes que tenen com a denominador comú la filosofia pròpia de la banda. El cant de taverna és universal a totes les cultures i gèneres, i Els Cremats fusionen, barregen, mesclen alguns temes clàssics del món de les havaneres i el cant de taverna amb temes d’arrel mediterrània i temes de la cultura musical llatina, caribenya, antillana... És música, sí, però també són olors, són sabors, textures, llum, color; “Vintage” és pura vida.
Amb aquest disc també es vol reivindicar la figura del músic entès com la persona que viu de fer música per entretenir als altres, treballadors normals que viuen de donar felicitat sense pretensions, ni discursos excessivament profunds o reivindicatius. Un músic que no sempre ha de ser autor de les seves cançons. També pot ser un explicador d’històries, amb melodies i harmonies fetes a la seva manera. Els Cremats són músics de carrer.
Aquest nou disc és, probablement, el millor que la banda palafrugellenca ha fet fins ara, un treball on es nota l’experiència i la frescor d’un disc gravat en 4 dies sense voler fer un producte excessivament editat. Cercant que soni el màxim com el directe que ofereixen. El disc va ser enregistrat el mes d’abril als estudis Ground de Cornellà de Terri sota la batuta de Jaume Figueres i mescles a càrrec d’en Jordi Mora.
Un disc fet amb la única col·laboració d’un músic i amic que habitualment també toca amb Els Cremats en el projecte de la Banda del País Petit, i que ja havia col·laborat en el disc “Formigues”, el guitarrista Jordi Garcia.