La "Ibèria" d'Isaac Albéniz representa un dels cims absoluts del repertori pianístic, una obra en què el piano es transforma en un univers orquestral capaç d'evocar paisatges, ritmes i colors profundament arrelats a la tradició musical espanyola.
Alba Ventura s'endinsa en aquest monumental cicle des d'una mirada madura i personal, explorant-ne la riquesa tímbrica, la complexitat rítmica i el refinat llenguatge harmònic. A través d'aquestes dotze peces, Albéniz fusiona l'essència popular amb una escriptura pianística d'una modernitat sorprenent, donant lloc a una obra d'exigència extrema i d'enorme força expressiva, on cada pàgina es converteix en un viatge sonor per la geografia i l'imaginari d'Espanya.